Festes de la Baronia - Bagà Medieval

La vila de Bagà situada a la riba esquerra del riu Bastereny i a la falda de les serres del Cadí i del Moixeró té un origen molt remot.

El nom Bagà (Bagadano) derivat del mot Bagadanum segons els documents ,ja apareix esmentat en dades molt reculades en el temps, en concret a l'arxiu capitular de Vic es conserva un document datat d'entre el  893 i 894i en el qual es fa referència a  la venda d'uns bens situats en el suburbi de Brocà dins el terme de Bagà.

"...Constat nos tibi aliquid vindere  deveremus, sicuti et per hanc scriptura vinditionis nostre, vindimus tibi hec in subburbio Hckaranensem, infra terminio de villa Baguzanum, ad ipsa insula ibi dicitur ad ipsa Luta..."

Segons el document la vila de Bagà ja era present a mitjans del segle X com a vila dependent de Brocà  i esdevenint una possessió dels comtes cerdans i no pas al monestir de Sant Llorenç prop Bagà com s'hauria cregut en un principi, ja que en aquestes dates l'abadia tant sols s'estava fundant. Cal esmentar, però que aquesta antiga vila no ocuparia el lloc del que avui dia coneixem com a nucli antic,  sino que estaria situada uns 100 metres més al nord de l’actual en un indret que es coneix com a Sant Sebastià fent honor a una església que s’hi edificà a partir del segle XIV dc. 

En un moment posterior a aquest, la vila de Bagà ja apareix integrada com a una possessió dels béns que el monestir de Sant Llorenç tenia a la zona , juntament amb la parròquia de Brocà, el castell de Guardiola, entre altres.

Pel que fa a l'església vella de Sant Esteve " Esglea veyla" apareix citada al 949 quan el bisbe Radulf  d'Urgell fa la donació d'aquesta església al monestir de Sant Llorenç.

Durant el segle XI i XII la vila de Bagà apareix citada freqüentment per les fonts escrites, però no fent al·lusió a cap detall significatiu que ens pogués ajudar. Entenem que aquest Bagà seria el que hi hauria hagut a la zona de Sant Sebastià.

Destaca el fet que cap al 1002 i a principis de segle onzè es documenta un barri o raval anomenat Vilella i ubicat dins el terme de Bagà. D'aquest barri se’ns parla que afrontava amb un camí, disposava de una reduïda concentració d'habitatges i construccions d'entre les quals una era un orri i cort propietat del monestir de sant Llorenç. La ubicació d'aquest raval encara ens és difícil de situar-lo tipogràficament en un mapa, però tot apunta que s'alçaria a la banda est de l'actual pobla prop del que posteriorment s'hi construí el portal de Vilella com a record d'aquest antic habitat.

D’aquella vila la qual estava organitzada a l’entorn de l’antiga parròquia de Sant Esteve formant diverses terrasses  i amb un urbanisme més o menys regular, amb l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà,(983) ubicat al  municipi de Guardiola de Berguedà quedà integrada en les possessions del cenobi que es convertí en l’únic poder de la zona de manera que tots els nuclis  poblacionals quedaren sotmesos al mateix.

Quant a mitjans de la tretzena centúria els barons de Pinós decidiren d'instal·lar-se a la vall de forma definitiva, construirien una nova pobla a un centenar de metres al sud de l'antiga població i poc a poc l'antic nucli s'anà abandonant.

El llinatge dels Pinós  descendent dels comtes de Cerdanya sembla que  comença a sorgir a les nostres contrades cap als volts de  1095 quant  un tal “ Galceran” jura en feu a Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Pinós, L’Espà, Gòsol, Saldes, Querforadat i Valmanya. Tot apunta que aquest Galceran seria Galceran de Pinós, ja que poc després ja el trobem documentat com a senyor d’aquestes valls.

Aquesta nova pobla creada l’any 1233 a l’indret que actualment ocupa el nucli antic respondria a un mateix programa de poblament que les veïnes de Berga ( 1256), Pobla de Lillet (1297), Castellar de N’Hug (  1292), Gósol ( 1273), Feners.( 1289)... les quals i sota les mans dels senyors es dotaren d’una carta de Franqueses o de Poblament.

L’objectiu d’aquestes cartes, d’origen més antic tindria una finalitat d’ocupar i repoblar territoris recentment conquerits amb finalitats clarament defensives. Sabem que aquestes cartes foren promogudes pels comtes sobirans en territoris recentment conquerits als sarraïns que es coneixen com a Catalunya Nova.

El fet que es fessin a zones de muntanya i per tant pertanyent a la “ Catalunya Vella”, ja era el d’evitar un despoblament de la zona i per tant una pèrdua d’ingressos i beneficis . És doncs, per aquest motiu que es donaren un seguit de rèdits i privilegis als nous ocupants  eximint-los de molts pagaments . Entre les moltes ordinacions de la carta hi havia les al·lusives al mercat ja que la nova pobla es creà no sols amb una finalitat militar sinó també econòmica , mercantil, política i administrativa.

A la carta de  Bagà hi ha una especial cura a les activitats econòmiques i mercantil amb un objectiu clar de crear un gran centre de comerç i capital de les baronies. Vegeu citació:

“...afranquim la dita vila i tots els homes i dones de tota la dita vila, és a dir els menestrals de qualsevol ofici, els mercaders, els compradors, els venedors i els negociadors, i tots els que habitin aquesta vila...”

És , per tant aquesta, la possible causa que generà que els habitants de la vila antiga mancats de privilegis, es traslladessin al nou emplaçament  i formessin el que avui és Bagà.

La nova vila es creà a l’entorn de l’antic castell, infeudat pels Pinós l’any 1068-1095 juntament amb els de Saldes , L’espà, Gòsol, Querforadat i Vallmanya i  es dissenyà seguint els models de les bastides franceses responent  als cànons de la ciutat idealitzada per “ Francesc Eiximenis en  el seu llibre de lo Crestià”

De fet el model d’Eiximenis recollia el discurs d’Hipòdam de Milet en el seu pla Hipodàmic o Ortogonal  amb carrers i illes de cases perfectament reticulades i regulars formant una parcel·la o Pati ,  i amb un espai central destinat a fòrum o mercat.  A Bagà, aquest espai  correspondria a la Plaça de Galceran de Pinós o també porxada.

Amb aquestes noves condicions , l’abandó  de la vila vella no fou sobtat i sinó que es produí de forma gradual ja que poc a poc el senyor anà oferint majors  privilegis als habitants establerts a la nova vila i, per contra desfavorint els habitants de l'antiga vila, motiu del qual causà que la població s'anés abandonant i traslladant al nou emplaçament. Aquest procés es pot evidenciar amb la venta d'horts i patis prop de l'antic assentament per tal d'afavorir a la nova població.

"...Un vengué un hort situat rope populam anticham ville Bagadani..." 

Aquesta nova població anà creixent de manera que a la fi de la tretzena centúria pocs patis quedaven per edificar. L’organització se centrà a l’entorn de l’antic castell, avui reconvertit en Palau i s’anà desenvolupant amb terrasses que descendien fins al riu.

Els límits naturals eren el torrent dels Banyadors, avui dit de Paller, el riu Bastereny.

La situació pròspera de la zona amb pastures i bons agents naturals ( rius, fonts...) i també la bona situació del nucli urbà al costat d’una important via de comunicació ( Via de Cerdanya pels colls de Jou i del Pendís) provocaren un important flux de mercaders, peregrins, transhumants que enriquiren notablement la vila. No es d’estranyar doncs, que el senyor al moment de fundar la vila fixés un espai i també un dia per fer mercat.

Aquest fet provocà que la vila tingués un espai per fer-hi aquesta tasca, la Plaça Porxada amb pòrtics per estar aixopluc en dies plujosos.

A  l’entorn d’aquesta s’hi construïren algunes notables residències com pot ser el casal dels Foix posteriorment reformat amb els Solanell.

Ara bé el principal motor econòmic de la vila fou el comerç i la manufactura de draps, que  a l’igual que altres viles com la Pobla de Lillet, Solsona, Berga o Sant Llorenç de Morunys eren exportats arreu. Altres fonts d’economia era la forja amb la creació de la farga de Bagà sota el monestir de Sant Llorenç i actualment dins el terme Municipal de Guardiola de Berguedà,, de la fusta ... Per a mantenir l’ordre públic els senyors es preocuparen d’establir unes mesures preventives per al govern del poble  i crearen la universitat de Bagà.

Amb el temps i fruit de l’augment demogràfic l’antic temple de Sant Esteve quedà petit   I calgué construir-ne un de nou a la nova vila que no fou una realitat fins al 1330 moment que es comença a construïr. La seva consagració no es portà a terme fins al 1339 amb la qual cosa l’antic temple de Sant esteve continuà en culte i fou en aquest moment que es produeí el seu abandó. Tot apunta que les pedres de l’antiga església serviren par a la construcció de la nova. La construcció edilícia  durà fins el 1435, moment en el qual es culminà la façana principal. El resulatat va ser la magnífica església de sant Esteve d’estil gòtic però amb tradició romànica el qual avui dia se’l coneix com a catedral de l’alt Berguedà.

A la vegada  construïren unes muralles que encerclaren tot el nucli i que avui encara en podem observar alguns testimonis amb torres i portals. Cal recordar que l’àbsis de lesglésia formava part d’una d’aquestes torres.

Aviat aquestes fortificacions quedaren petites i la vila es començà a estendre fora murs i a l’entorn del camí principal. Sens dubte aquest en seria l’origen del Raval. En aquest indret s’hi construí al 1355 la capella i l’hospital de sant Antoni per a la cura dels malalts. Malauradament aquest edifici fou enderrocat el segle passat i el seu lloc l’ocupa un supermercat.

L’augment de la vila i el seu increment demogràfic plantejaren la derivació del camí principal establint un ramal a la riba dreta fina al nucli de Reboll i salvat mitjançant dos ponts de pedra; el pont del Camp de la Vila amb un oratori a la part cventral i el pont de Tarradelles, possiblement de les sues sors al veïnat de Tarradelles vell.

Amb el temps aquest llinatge anà adquirint importància fins al punt que es convertiren en els principals dominis de les valls rivalitzant amb el monàstic de sant Llorenç.

Aquests fets també plantejaren que la seva residència s’ampliés i s’hi construïssin uns escriptoris nous i també el “Palauet” avui integrades a les construccions de Palau.

En en aquests moments els Pinós posseïen feus a Guimerà, Ciutadilla, Verdú a la puebla de Castro, a Fenollet a Illa a Évol, als castells de Tudela i Cartellà, convertint-se en una de les famílies més poderoses de la Catalunya Medieval.

La fi de l’edat mitjana i l’època moderna marcaren l’inici d’un període de decadència marcat per les guerres de la Generalitat, el conflicte Remença i els actes de Bandolerisme per citar-ne uns quants. La família Pinós deixà de residir a la vila i es traslladà a Barcelona. Aquesta crisi  es va veure complementada amb la pesta negra, els terratremols de 1435 i els atacs d’epidemia i tingué com a punt àlgic la guerra dels 30 anys ( 1618-1648) que acabà amb l’invasió de les tropes borbòniques i la destrucció de les fortificacions tal i com s’acordà en el tractat dels Pirineus. Les guerres napoleòniques també provocaren estralls .  Amb tot d’aquesta època conservem algunes mostres d’art com el Santuari de Paller, el retaule major de l’església parroquial, o les reformes al Palau.

Aquesta crisi es donà per acabada a inicis del segle dinovè quant alguns rics industrials decidiren d’instal·lar-se prop de les conques fluvials per construir les seves fabriques tèxtils que provocaren un augment econòmic important. A la fi d’aquest segle començaren a explotar-se les principals conques mineres que juntament amb l’industria tèxtil es convertiren en els principals motors econòmics de l’0alt Berguedà.

Avui dia aquestes mines i fabriques ja no mouen l’economia i la vila avança cap al turisme i el sector de serveis.

Encara avui dia si hom visita el nucli històric es podrà adonar de l’importància que tingué en els pastas segles medievals. La Plaça porxada, el Carrer Sobria, el pont de la vila, la magnífica església parroquial, o el mateix Palau testimonien aquests fets.   

 BENET I ALBERT. Mil cent anys del primer document escrit de Bagà. Erol nº43. Berga . Hivern 1993.

CASCANTE I TORRELLA. Pere. La disciplina arqueológica a la vila de Bagà.Erol nº 80. Berga. Primavera 2004.

SERVEI ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. CARTA Arqueològica de Catalunya. Comarca del Berguedà. Municipi de Bagà.

SERRA I VILARÓ. Joan . Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.

Llibre II. Centre d'Estudis Baganesos. Bagà .1989.

SERRA I VILARÓ. Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.

Llibre III. Centre d'Estudis Baganesos. Bagà . 1989.

SUBIRANAS FÀBREGAS. Carme. Informe dels sondejos arqueològics realitzats a la zona de Sant Sebastià de Bagà. Arqueociència Serveis Culturals. Manresa. Novembre 2003 ( inèdit) 

VILADÉS LLORENS. Ramon. Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Juliol 1996.

VILADÉS LLORENS. Ramon 700 anys de la carta de poblament I franqueses de la Pobla de Lillet Erol nº 53. Berga. Primavera 1997.

Traducció:  Ens consta que t'hem vengut alguna cosa, per aquesta escriptura de venda nostra, et venem  aquí en el suburbi de Brocà, dintre del terme dela vila de Bagà, a l'illa on diu "ipsa Luta". Vegeu

JUNYENT,EDUARD a Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles IX-X. Vic. Patronat d'estudis Ausonencs, 1980, doc.21.

Aquest antic nucli durant l’any 2003, 2004 i 2005 va ser objecte d’una intervenció arqueològica portada a terme per carme Subirans, Josep Mª Vila i Carabassa, Roser Arcos i Ainhoa Pannkorbo en deiferents campanyes i promoguda per la Junta de Compensació del pla Parcial de Sant sebastià. Durant aquestes intervencions es documentà de forma exhaustiva aquest vilatge organitzat a l’entorn d’una antiga parròquia i amb edificacions d’una o dues habitacions i amb carrer en un estat d’arrasament molt elevat.

Entenem que fa referència a l'antiga vila i no pas a l'actual la qual data de 1233 segons la carta de franqueses i de poblament.

Vegeu  SERRA I VILARÓ, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana.Llibre III, Editorial Balmes, 1947, p.17. 

La reperesentació d’aquest llinatge en heràldica és una o diverses pinyes de verd damunt fons roig (gules)

La carta de Faners atorgada el 1289 seria la ractificació d’una primera més antiga feta pels comtes ceretans

VILADÉS LLORENS, RAMON: Les Muralles de Bagà al segle XIV d.c. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Centre d’estudis Musicals del Berguedà “ L’Espill”. Juliol 1996.

SERRA I VILARÓ; Joan . Ob ci. Llibre II. P. 61. 

PERE CASCANTE TORRELLA